Naturopatia

Mètode d’anàlisi quàntica de ressonància magnètica

És un aparell que consta d’un microprocessador i un sensor. Mitjançant aquest sensor, que el client agafa amb la mà, rep l’energia i una lleu freqüència magnètica del cos humà. El sensor l’amplifica i la processa mitjançant el microprocessador. Les dades es comparen amb l’espectre quàntic de ressonància magnètica estàndard de malalties, estat nutricional i altres indicadors incorporats en l’aparell. D’aquesta manera realitza una anàlisi ràpida i no invasiva que ens proporciona dades informatives de forma senzilla de possibles desequilibris, necessitats de nutrients o excessos de tòxics en el nostre organisme.

Tècnica que examina l’ull, especialment l’iris, per obtenir informació de l’estat de l’organisme

L’iridologia utilitza el mètode d’anàlisi del color dels ulls, l’estructura de l’iris, la pupil·la, l’escleròtica i la seva vascularització. Es basa en l’observació de l’iris, i n’estudia l’estructura, l’alteració del color, les petites marques… Mitjançant aquesta observació, es pot fer una anàlisi de diverses marques que ens poden indicar l’estat de l’energia vital de la persona, els possibles desequilibris i la seva correspondència en el desequilibri i/o les alteracions de diferents parts o òrgans del cos, a més de definir les possibles predisposicions i els punts més dèbils de la persona. Per localitzar i relacionar una marca amb una part o òrgan concret, s’utilitza el mapa topogràfic, que consta de 12 sectors radials i 7 anells concèntrics.

Una data important per a l’iridologia és el 1836 a Budapest, Hongria. Un nen, Ignaz Van Peczelly, en un intent de capturar un mussol li va trencar una pota. En aquell moment, Ignaz va observar com a l’ull del mussol hi apareixia un canvi. Aquest fet el va fer rumiar que els canvis que es manifestaven en l’organisme també ho feien a diferents part de l’ull depenent de la part afectada. A partir d’aquesta experiència, va seguir investigant i va crear el primer mapa topogràfic d’interpretació.

Des de la primera topografia fins a l’última han passat molts anys (1850-1980), i durant aquest temps, l’iriologia ha anat evolucionat i adquirint noves dades.

Qüestionari complet i detallat que ens permet visualitzar globalment els possibles desequilibris bionutricionals, ja sigui per dèficit o per excés

El qüestionari IOMET és el resultat d’una investigació desenvolupada pels Laboratoris Nutergia, especialistes en micronutrició. Està basat en l’experiència pràctica de molts terapeutes en nutriteràpia a partir de l’observació i l’estudi de molts resultats obtinguts en el treball amb persones que tenien desequilibris diferents i variats. Aquest treball ha permès identificar 7 terrenys biològics diferents condicionats pels nostres hàbits alimentaris, l’estil de vida, l’entorn on vivim, l’estat emocional…

Utilitza un qüestionari complet i detallat, amb preguntes de diferent àmbit que el client ha de contestar. Un cop omplert, la informació es processa mitjançant una anàlisi informàtica del qüestionari en si. S’obté un histograma amb la valoració dels 7 terrenys. El perfil bionutricional més dominant és el que cal corregir i equilibrar. És importantíssim treballar el sistema digestiu i intestinal, aportant-hi nutrients en el cas que sigui un desequilibri per dèficit, o traient i desintoxicant, si és per excés. Sempre s’acompanya d’unes recomanacions alimentàries i un estil de vida que promogui un bon estat general, físic i mental.

Nutrició cel·lular activa

Utilitza suplements alimentaris que ens aporten els nutrients específics i necessaris per optimitzar el funcionament orgànic i cel·lular. Aquestes necessitats especifiques de nutrients (àcids grassos, minerals i oligoelements, aminoàcids, enzims, vitamines…) s’acompanyen sempre d’unes recomanacions imprescindibles com uns hàbits alimentaris i un estil de vida saludable (exercici físic, control d’estrès, un bon descans…) per tal de restaurar i equilibrar el terreny, tant si hi ha un desequilibri o disfunció com per prevenció, per gaudir el benestar i tenir bon estat general.

• AGE (àcids grassos essencials): omega-6 i omega-3 són àcids grassos poliinsaturats que l’organisme no pot sintetitzar i s’han d’aportar mitjançant l’alimentació. Són necessaris i imprescindibles per realitzar les funcions essencials de l’organisme (sistema nerviós i neurològic, cardioprotectors, regulació de la inflamació, equilibri hormonal…).

• Minerals i oligoelements: són substàncies inorgàniques biològicament actives que procedeixen del sol i l’aigua. L’organisme per si sol no les pot sintetitzar, s’han d’obtenir mitjanant l’alimentació. Si la dieta és poc equilibrada i/o amb aliments pobres en nutrients, caldrà prendre’n suplements.

• Aminoàcids (components de les proteïnes): són elements bàsics per a la vida que tenen moltes funcions en el metabolisme. Una funció molt important és que serveixen com a blocs de construcció de les proteïnes, que són llargues cadenes lineals d’aminoàcids.

• Enzims: són substàncies imprescindibles perquè el cos humà realitzi les seves funcions amb normalitat. Els enzims metabòlics regulen les reaccions químiques de l’organisme; els enzims digestius ens ajuden a digerir els aliments; els enzims nutritius, presents en els aliments crus, inicien el procés de digestió. Els enzims, per ser actius, necessiten una sèrie de vitamines, minerals i oligoelements.

• Vitamines (substàncies orgàniques): són nutrients essencials per a l’organisme que necessitem incorporar mitjançant els aliments i/o els complements alimentaris en els casos següents: alimentació desequilibrada i pobra en nutrients, mala absorció o un dèficit important, ja que l’organisme no les pot crear de manera natural en quantitat suficient. Tenen funcions regeneradores, i participen en multitud de reaccions químiques essencials per mantenir les funcions vitals.

NCA: optimitzar el bon funcionament de les cèl·lules. Un enfocament en dues fases:

• Fase de desintoxicació: netejar i eliminar tòxics.
• Fase de reestructuració: compensar carències i aportar nutrients necessaris per restaurar i equilibrar l’organisme.

Restaurar, equilibrar i prevenir amb els aliments

L’alimentació es considera un pilar fonamental per gaudir d’un bon estat de salut. Promou una selecció equilibrada d’aliments vitals que ens aporten els nutrients necessaris per tenir un bon estat de salut. No tan sols es tenen en compte les propietats alimentàries i els nutrients que ens aporta, sinó que també s’han de considerar les manipulacions i processos a què han estat sotmesos els aliments, com també el mètode de cultiu, la criança i la preparació de l’aliment abans de ser ingerit.

El tipus de vida que portem influeix notablement en la nostra salut. Uns hàbits i una rutina saludables aporten equilibri emocional, físic i mental: un bon descans, el control de l’estrès, l’exercici físic adequat, la vida social, els hobbies… Tots aquests elements faran que hi hagi un bon funcionament del cos i benestar, estat d’ànim òptim, motivació i alegria de viure.

Es pot dir que la naturopatia neix amb l’inici de les arts curatives, quan l’home primitiu comença a utilitzar elements de la naturalesa en benefici de la seva salut: terra, foc, aire i aigua. Ho tenien integrat de forma espontània i inconscient en la vida quotidiana i com un instint de supervivència. Però en un moment de la història, amb l’evolució de l’ésser humà, hi ha la necessitat de dotar d’unes bases més clares la naturopatia. És aleshores que es desenvolupa el criteri naturopàtic, basat en els conceptes de salut, malaltia i curació.

Es parla de diferents dates, però podríem dir que els orígens d’aquesta ciència es remunten al segle IX aC amb la figura d’Esculapi, conegut per ser el déu grec de la medicina. Diferents escoles van seguir aquest mestre, una de les quals va ser l’orde sacerdotal dels Escolapis, que es dedicaven a curar mitjançant massatges, hidroteràpia, fitoteràpia… Més tard, a Grècia, va aparèixer la figura d’Hipòcrates, considerat el pare de la medicina occidental.

Actualment tenim el que podríem anomenar la naturopatia moderna. Els seus inicis els trobem a l’Alemanya dels segles XVII i XIX, on s’utilitzaven tècniques de curació natural. La primera persona que va fer servir la paraula naturopatia va ser l’alemany Benedic Lust, que va fundar The American School of Naturopathy. En aquesta escola s’inculcaven hàbits saludables en la dieta i la higiene i l’ús de remeis naturals per millorar la salut, conceptes fonamentals que encara s’utilitzen en la pràctica de la naturopatia actual.