Kinesiologia

Integració i Alliberament de la Tensió Emocional

És una tècnica que serveix per canviar la sensació d’un problema que crea sentiments negatius. És una tècnica senzilla i efectiva que combina visualitzacions i sensacions físiques per tal que el pacient senti més tranquil·litat i serenitat i vegi la situació des d’un altre punt de vista que li permetrà fer front al problema. També ajuda a alliberar la tensió emocional de records o vivències passades i/o futures, que varen crear o creen bloquejos emocionals, o situacions de patiment i que d’alguna manera, ja sigui conscientment o no, estan afectant el comportament actual. En la nostra memòria cel·lular hi ha escrita la informació de la totalitat de les nostres experiències passades, no com van ser en realitat sinó com nosaltres les vivim. I aquesta memòria és el filtre pel qual passem totes les nostres vivències presents.

Tècnica que utilitza els moviments oculars per processar emocions

La teràpia EMDR es basa en la capacitat natural del cervell per processar adequadament la informació relacionada amb qualsevol experiència vital. El mètode d’aquest tractament parteix de l’estimulació bilateral, mitjançant la qual s’estimulen els dos hemisferis del cervell amb moviments visuals, auditius o cinestèsics (en funció de cada pacient) perquè li vinguin a la memòria altres parts de l’experiència o record. El que permet l’EMDR és processar la informació i influir d’aquesta manera en la disminució de la càrrega emotiva, integrant cos, emocions i pensament. El resultat final és la dessensibilització de l’experiència viscuda i les sensacions que l’acompanyen. L’estimulació permet integrar la informació que no va ser ben guardada anteriorment en els records de forma saludable.

L’autora Francine Shapiro va descobrir l’EMDR el 1987, les sigles del qual, en espanyol, signifiquen Dessensibilització i Reprocessament pels Moviments Oculars, i procedeixen de les seves acrònimes angleses: Eye Movement Desensibilization and Reprocessing. És un abordatge psicoterapèutic que treballa sobre el sistema de processament del pacient.

Tècnica d’autoajuda

És una tècnica d’alliberament emocional que combina aspectes de l’acupuntura xinesa mil·lenària amb elements de la psicologia moderna. L’objectiu del tàping és desfer el bloqueig emocional a partir de copets suaus en un conjunt de punts clau del nostre cos.

Fa més de 30 anys, el doctor nord-americà Roger Callahan va desenvolupar una sèrie de seqüències mitjançant les quals es pressionaven diferents punts del cos dels pacients amb tècniques d’acupuntura o acupressió. Si bé la tècnica es practica des de fa dècades, el coneixement dels fonaments neurològics que, segons els experts en aquest camp avalen la seva eficàcia, és recent.

Gestió dels patrons limitants en les experiències i relacions humanes

La PNL ens ensenya quin és el nostre codi de comunicació amb el nostre entorn alhora que ens proposa estratègies per aprendre a desenvolupar habilitats i generar canvis.A través de la PNL descobrim l’estructura que sosté la conducta pròpia i la de l’altre. Per tant, ens diu com ens comuniquem amb nosaltres mateixos i amb la gent del nostre voltant.

La PNL va néixer als anys 70 a partir del treball conjunt de John Grinder (lingüista) i Richard Blander (matemàtic i terapeuta Gestalt).

El nom de PNL (en anglès NLP = Neuro Linguistic Programming) es refereix a tres aspectes bàsics de l’experiència humana:

Neuro: el sistema nerviós, font i instrument de les nostres percepcions i de la nostra experiència de viure i actuar en el món.

Linguistic: el llenguatge, que ens permet codificar i expressar simbòlicament les nostres experiències.

Programming: els programes mentals i de comportament, per mitjà dels quals organitzem la nostra experiència per aconseguir els objectius que desitgem.

Epigenètica conductual – alliberació de patrons-empremtes familiars

L’estudi transgeneracional parteix de la premissa que certs patrons de conducta inconscients es transmeten de generació en generació, la qual cosa en moltes ocasions constitueix un enorme obstacle en el procés d’autorealització d’una persona.
D’acord amb l’epigenètica conductual, les experiències traumàtiques viscudes en el passat, o les dels nostres avantpassats recents, deixen marcadors moleculars que es fixen a l’ADN. El primer exemple documentat d’epigenètica que afecta el comportament va ser proporcionat per Michael Meaney i Moshe Szyf el 2004.

A principis dels anys 60, el quiropràctic George Goodheart D.C. de Detroit, Michigan, va desenvolupar la kinesiologia. La va batejar amb el nom de Kinesiologia Aplicada (Applied Kinesiology). El 1964 Goodheart va començar a avaluar als seus pacients amb el test muscular utilitzant el mètode detallat en el llibre Test Muscular (Muscle Testing) per Kendall i Kendall. El Dr. Goodheart va observar que a vegades el múscul donava dèbil en el test quan no hi havia una causa aparent per mostrar debilitat. Es va adonar que el múscul estava controlat pel sistema nerviós, que s’expressava a través d’aquest, i no només això sinó que tenia una relació directa amb els nervis que controlen els òrgans interns. A partir del descobriment d’aquestes relacions transversals, Goodheart va desenvolupar i perfeccionar la kinesiologia.

Mentre que Goodheart va descobrir que el múscul respon en ON-OFF (fort-dèbil) depenent de l’estímul que produïm al cos i que la resposta l’obtenim per un escurçament d’un sol múscul indicador, el Dr. Alan Beardall va veure que el sistema ON-OFF també s’obté per l’escurçament d’una cadena muscular o variació de la longitud dels braços. Beardall li va donar el nom de RLB (reflex de longitud dels braços). Alan Beardall va ser el fundador de la Kinesiologia Clínica. El mètode es basa en el test muscular com a instrument de diagnòstic.

L’any 1980, el fisioterapeuta, osteòpata i kinesiòleg belga Raphael Van Assche va descobrir la Kinesiologia Holística amb l’AR (Arm Reflex). Mentre que els tests realitzats amb músculs solts o per parelles treballen sobre músculs fàsics, el reflex dels braços o Arm Reflex (AR) treballa sobre les cadenes i músculs no fàsics. Va observar que en el moment que hi havia un escurçament d’un braç, hi havia també un canvi de to de tota la cadena muscular anterior i posterior produïda per una emoció. Aquesta reacció corporal permet un “diàleg” entre el cos de la persona i l’especialista que permet avaluar l’afectació en qualsevol persona. És un sistema de biofeedback. De manera integrada considera l’estructura, la fisiologia, la nutrició, els aspectes cognitius, afectius i socials, així com l’energia vital de l’ésser humà.

Dr. Alan Beardal

Raphael Van Assche