FITOTERAPIA (Terminologia que prové del grec phyton (planta) therapia (curar))
És la terapia natural que estudia les plantes medicinals i la seva aplicació. La fitoteràpia s’utilitza molt en la medicina integrativa per prevenir, millorar o curar tant malalties com dolences o desequilibris emocionals. La capacitat terapèutica de les plantes medicinals es troba en l’activitat farmacològica de les molècules que fabrica, que en són els principis actius.
Des de l’antiguitat, l’home ha obtingut remeis per alleujar dolences i proporcionar benestar mitjançant les plantes medicinals. Ja en la prehistòria, les utilitzava per curar ferides (cataplasmes de plantes i fang) i resoldre malalties. Sense cap coneixement mèdic, les feia servir de manera instintiva. Posteriorment, amb l’evolució, l’ús de les plantes medicinals es va fer més extensiu i popular: els homes s’encarregaven de cultivar-les i les dones eren les encarregades d’elaborar el remei.
La fitoteràpia tal com la coneixem actualment es va desenvolupar al voltant del segle XX. Va ser Leclere qui va utilitzar aquest nom per designar la branca de la medicina que utilitzava les plantes com a medicament.
En l’actualitat, la fitoteràpia s’ha arribat a considerar part integrant de la medicina convencional, i la podem trobar com a ensenyança en diverses universitats i en la fabricació de fitofàrmacs.
Les plantes no presenten les mateixes virtuts ni les mateixes propietats. Tot depèn de com han sigut tractades i transformades. Les càpsules, les infusions o els xarops d’una mateixa planta tenen propietats i indicacions diferents.
La fitoteràpia ha aprofitat els avenços tecnològics i els laboratoris han buscat la manera més adequada, estable i eficaç d’optimitzar l’acció de cada planta. Per regla general, les dosificacions més exactes s’obtenen amb els olis essencials, pols (càpsules), tintures o extracte. La posologia s’ha d’adaptar minuciosament a l’eventual toxicitat de la planta.
Els beneficis de la fitoteràpia són molts i variats. En l’actualitat, hi ha més de mil plantes registrades en la farmacopea europea, és a dir, són plantes que tenen una activitat farmacològica reconeguda. S’utilitzen per a resoldre molts trastorns, desequilibris i dolences, ja sigui com a prevenció o com a restauració de la salut i per tal de tenir un benestar general. Tenen un ampli camp d’acció.
Tot i tractar-se de plantes medicinals, cal que el consum estigui supervisat per un professional, ja que no tot allò natural és innocu. En alguns casos pot haver-hi una interacció o contraindicació.
