Osteopatia
Què és, història i metodologia
- L'osteopatia
- Tècniques
- Aplicacions
- Història
L’origen del terme osteopatia ve de la llengua anglesa, i està composta per dues arrels:
-OSTEO: Fa referència a l’os, com l’estructura de sostenimet més densa que té el cos.
-PATH : fa referència a recurregut, camí.
En definitiva, la paraula isteopatia significa “el cami de l’os” , fent referència a un sistema de recorregut i anàlisi a diferents simptomatologies per mitjà de la pròpia estructura corporal.
Que és i en què consisteix l’osteopatia?
L’osteopatia és una teràpia natural, un sistema complet d’atenció al client que consisteix en la manipulació del cos (esquelet, músculs, lligaments i teixit connectiu) per prevenir, curar o alleujar el dolor, les molèsties i/o les malalties, per millorar la mobilitat del cos i per recuperar la salut general.
La medicina natural veu el cos humà com la suma dels cossos físic,mental i emocional.
“La filosofia és tractar a tot client, no solament els símptomes”. Engloba les interrelacions de l’estructura i la funció, i l’habilitat inherent del cos de curar-se a si mateix. D’aquesta manera tan global i integral, l’osteopatia es basa en buscar el perquè d’un problema i no només tractar allò que molesta o fa mal.
El treball propi de l’osteòpata es basa en fer un anàlisi complet del client ( fer un rigorós examen previ de tots els seus antecedents quirúrgics, clínics i traumàtics, a més del seu estat psicosomàtic relacionat amb el propi estat emocional). A partir d’aquest reconeixement, es realitza una avaluació física amb l’objectiu de trobar zones de restricció o falta de mobilitat.
Les tres branques principals de la teràpia són: l’osteopatia estructural, l’osteopatia sacrocranial i l’osteopatia visceral.
La integritat, el resultat i l’efectivitat de les tècniques donen qualitat a la teràpia.
JORDI VILA,
Gerent del centre: Jordi Vila Vitalnatur St. Hilari
Osteòpata estructural, cranial i visceral i en altres disciplines naturals
Diplomat a ISMET (Institut Superior de Medicines Tradicionals i Integratives) i a IGEM, de Barcelona
Cofenat Núm. 3240
Tècnica estructural
Actua sobre els ossos, els músculs i les articulacions. Permet el desbloqueig i la recuperació de la mobilitat articular. Els beneficis que s’obtenen són el reequilibri estructural i l’alleujament del dolor i les molèsties.
Tècnica cranial
Els moviments suaus sobre les estructures del crani permeten el reequilibri dels sistemes nerviós i hormonal, que són dos grans sistemes que regeixen el bon funcionament del cos. Els beneficis que s’obtenen són l’harmonia, el benestar i el reequilibri.
Tècnica visceral
Permet reequilibrar el funcionament dels òrgans interns. El tractament visceral té efectes sorprenents en els problemes d’esquena, espatlles, malucs, cames, migranyes, vertigen… El dolor o un problema articular poden tenir origen en algun òrgan o sistema. El benefici que s’obté és facilitar el bon funcionament dels òrgans i sistemes interns del cos.
Esportistes
Les diferents tècniques de l’osteopatia articular, estirament muscular i massatge, proporcionen equilibri i rendiment a l’esportista.
Desbloqueig articular
Actua sobre els ossos, els músculs i les articulacions. Permet el desbloqueig i la recuperació de la mobilitat articular.
Estirament muscular
Els estiraments i els moviments suaus de les diferents estructures musculars permeten l’elasticitat i el bon funcionament dels músculs i ajuden a prevenir les lesions esportives.
Massatge
Les diferents tècniques de massatge esportiu tonifiquen els músculs, milloren la circulació sanguínia i limfàtica i milloren la salut muscular de l’esportista.
Gent Gran
En el període avançat de la vida és quan més es manifesta el desgast de les estructures del cos i el dolor n’és un símptoma clar.
Les diferents tècniques aplicades a la gent gran permeten el desbloqueig articular, alleugen el dolor i aporten equilibri per aconseguir millor qualitat de vida.
Embarassades
Els moviments suaus realitzats en el cos de l’embarassada, tant durant el període de preparació per al part com durant el període postpart, converteixen aquest tractament en un mètode essencial i de gran ajuda per a la recuperació de la mobilitat articular perduda i per a la salut general de la dona.
Infants
El tractament d’osteopatia permet aplicar gran diversitat de tècniques adients per a l’edat del nen i ajuda al creixement correcte de les estructures del cos durant el seu desenvolupament.
Dia a dia
L’estil i les exigències de la vida actual comporten impactes estructurals i emocionals que repercuteixen en l’equilibri del nostre cos.
La gran diversitat de tècniques que aplica el tractament d’osteopatia permet arribar a diversos col·lectius (constructors, fusters, administratius, professorat, empresaris, personal de neteja, comercials, etc.), i els ajuda a alleujar les càrregues que els suposa la seva feina diària.
Primers anys
Andrew Taylor Still va néixer a l’oest de l’estat de Virgínia. Era fill d’un practicant i pastor metodista. Inicialment va estudiar i va fer d’aprenent del seu pare, i després es va llicenciar a l’estat de Missouri. Posteriorment, a finals de la dècada de 1860, va rebre formació addicional en el Kansas School of Physicians and Surgenos com a metge i cirurgià.
Naixement de l’osteopatia
La mort de tres dels seus fills a causa d’una epidèmia de meningitis, va ser per a ell un gran impacte i es replantejà els principis de la medicina, desil·lusionat dels mitjans terapèutics de què disposava. Still estava decebut de la medicina tradicional, que es basava quasi exclusivament en fàrmacs que ell considerava tóxics pels seus efectes secundaris.
En aquell temps es va produir un canvi en l’anomenada medicina tradicional, amb el desenvolupament de les branques de l’anomenada medicina paral·lela: l’homeopatia, la naturopatia i l’osteopatia. Andrew Taylor Still va desenvolupar un nou plantejament de la concepció de la salut i de la malaltia.
Una de les bases principals de l’osteopatia és que l’estructura governa la funció. Defensava que la funció estava condicionada per l’úestructura òssia, de manera que les males posicions de les articulacions determinaven una disfunció orgànica. Aquestes males posicions les corregia per mitjà de manipulacions que ell mateix va desenvolupar i que constitueixen la clau del seu mètode. La manipulació és una tècnica per alliberar el moviment de l’articulació: Sense moviment no hi ha vida. Es tractava d’intervenir sobre les estructures necessàries per restablir la funció òptima. Aquests principis portats a la pràctica es van mostrar molt efectius i la reputació d’Still es va estendre ràpidament pels Estats Units.
L’osteopatia és un concepte global d’enfocar el pacient. És un tipus de medicina natural que pretén donar a l’home la plena possessió del seu potencial físic i psicològic. L’osteopatia no tracta malalties, sinó persones que tenen malalties.
Èxit i difusió de l’osteopatia
El 1874, Still va tractar el primer cas de disenteria hemorrògica en un nen de quatre anys, cosa que va suposar un gran èxit per a l’osteopatia. A finals del segle XIX, Still comenÌça a publicar els seus textos d’osteopatia i comença a formar els seus primers deixebles. El 1892, Andrew Taylor Still va fundar a Kirksville, a l’estat de Missouri, l’American School of Osteopathy, la primera escola d’osteopatia. L’osteopatia va ser reconeguda als Estats Units com una medicina de ple dret i els osteòpates posseeixen els mateixos drets que els metges convencionals.
L’osteopatia arriba a Europa a través d’alguns deixebles britànics i el 1917 J.M. Littlejohn va fundar la British School of Osteopathy. A través d’Anglaterra es va introduir l’osteopatia a Europa i encara avui segueix essent un punt de referència per a tots els que la practiquen. Va ser el primer país en reconèixer l’osteopatia com una professió i com una carrera independent l’any 1993, reconeguda i aprovada pel Parlament. A Bèlgica, l’any 1997 i a França, Irlanda i Noruega, el 2002, va començar el procés de regularització. La resta de països de la Comunitat Europea, entre ells Espanya, mantenen contacte amb les administracions per tal que es reguli a tots els països de la Unió Europea.
Andrew Still va morir l’any 1917.